Comencem un nou any amb ganes de deixar enrere una llarga etapa de crisi econòmica, institucional i de valors, un prolongat període que fins i tot ha posat en qüestió els fonaments del sistema heretat de la transició i les regles del joc democràtic. Les conseqüències de la recessió han expulsat milions de famílies fora de l’estat del benestar, i la fractura social és senzillament indecent, impròpia d’una societat desenvolupada. Els innombrables casos de corrupció han afectat totes les esferes institucionals, des de la monarquia fins als municipis, passant per tots els estaments de representació política. Els valors que haurien de cohesionar la nostra societat s’han esfumat i han generat una desconfiança absoluta en la ciutadania.
La nostra ciutat no és un cas aïllat i els efectes de la crisi són molt evidents, a pesar que les condicions objectives del nostre teixit productiu ens hauria de protegir dels seus efectes més severs. Els nostre port comercial i els nostres polígons magníficament situats haurien de ser un antídot que ens permetera superar els problemes més fàcilment que en el cas d’altres territoris. En canvi no és així, i no ho és perquè no s’han pres les mesures que caldria quan estàvem en altres fases de l’economia. Ni el port s’ha desenvolupat al ritme adequat ni ha sigut dotat de l’autonomia de gestió oportuna. Es polígons no estaven finalitzats en el moment que estava previst i han vist passar el tren del creixement sense poder aprofitar la conjuntura. Per no parlar del dèficit d’infraestructures necessàries per augmentar la competitivitat de les nostres empreses, especialment les ferroviàries, que per raons d’estricta voluntat política ens situen a la cua de l’estat.
És cert que la crisi s’ha d’emmarcar en un àmbit internacional, com també ho és que no tots els territoris l’han patit amb la mateixa intensitat ni amb la mateixa durada. En alguns casos s’ha prioritzat més els problemes de les persones, mentre en d’altres l’objectiu principal ha sigut salvar els bancs, autèntics responsables d’esta estafa global que ha portat a la misèria tants milions de famílies. Són les decisions polítiques les que ordenen les prioritats en les inversions, i per al PP els valencians no som en absolut prioritaris, justament el contrari, i esta afirmació és molt fàcilment demostrable, tant en la política fiscal com en la d’inversions. Bona mostra són les protestes d’un sector tradicionalment silenciós com és l’empresarial. Clar i ras, el PP de Rajoy ens porta a la ruïna amb la complicitat de la Generalitat de Fabra.
L’any que comença és una magnífica oportunitat per canviar en profunditat les regles del joc polític, començant per un canvi en els valors: l’opacitat i la corrupció han de trasformar-se en transparència i honestedat. L’economia especulativa al servei dels grans lobbys empresarials i financers ha d’orientar-se en favor de la xicoteta i mitjana empresa, responsables de la immensa majoria dels llocs de treball. I evidentent cal recuperar la confiança dels ciutadans en les institucions a través de la seua implicació directa en les solucions. Ja no es tracta de governar per a la gent, sinó de compartir les decisions amb les persones.
Des de Compromís estem treballant per contribuir al canvi que reclama la societat i estem convençuts que ha arribat l’hora de demostrar que una altra manera de fer política és possible.
Posted from WordPress for Android
