L’ajuntament col•labora en l’organització de la Copa Comunitat Valenciana d’Handbol que se celebrarà a Sagunt

c_Reunión Federación valenciana de balonmano

L’alcalde i la regidora d’Esports, s’han reunit amb el president i el gerent de la Federació d’ Handbol de la Comunitat Valenciana i amb el president del Fertiberia BM Puerto Sagunto per a concretar la data de la copa i tractar temes d’interès

L’alcalde de Sagunt, Francesc Fernàndez, i la regidora delegada d’Esports, Remei Torrent, s’han reunit este matí amb el president de la Federació d’Handbol de la Comunitat Valenciana, Arturo Tejedor; el gerent de la federació, Miguel Ángel Valero, i el president del club Fertiberia Balonmano Puerto Sagunto, Juanjo Bataller. Durant la reunió, han concretat la data de la sisena edició de la Copa de la Comunitat Valenciana, en categoria masculina i femenina, que tindrà lloc en el pavelló del Poliesportiu Municipal (internuclis), el pròxim 29 d’agost.

La regidora delegada d’Esports, Remei Torrent, ha explicat que “per la seua banda, l’Ajuntament de Sagunt col·laborarà en tot allò que necessiten per a la realització de la Copa Comunitat Valenciana, cedint instal·lacions, i aportant els serveis d’ambulància, Policia Local i Protecció Civil”.

Remei Torrent ha destacat que “també hem parlat de la possibilitat de gestionar amb la Conselleria i el Ministeri la creació d’un Centre d’Alt Rendiment d’Handbol per a les categories juvenil i júnior en la ciutat, i d’esta manera complementar la formació del ja existent a Xest”.

Una tradició per al segle XXI

quico

“M’exalta el nou i m’enamora el vell”, escrivia un reconegut poeta. Este vers il·lustra perfectament un sentiment que compartisc respecte a la modernitat i la tradició. ¿Podem conjugar harmònicament estos dos elements? La veritat és que, en la meua opinió, es totalment possible. Es tracta, si de cas, d’adaptar les tradicions a la modernitat. És a dir,adaptar-les a les noves formes de vida, costums, actituds i maneres de pensar de les persones. I sobretot a les noves lleis que són conseqüència d’estos canvis. Adaptar-les per tal de matindre-les i que no es perden, este hauria de ser el gran objectiu.

Em referisc, clar està, a les tradicionals cucanyes amb ànecs (patos) que des de fa dècades se celebren cada 15 d’agost al Port de Sagunt. El nostre objectiu, com he manifestat reiteradament, és mantindre la tradició. Per este motiu el diàleg i el consens amb la federació de penyes del Port ha guiat sempre les nostres actuacions. ¿Podem mantindre les cucanyes amb ànecs vius, com antigament, a pesar de les precaucions per preservar els animals?

Ho lamente molt, però no podem. ¿ I per què no podem? No podem perquè la societat ha canviat, els costums han canviat, la sensibilitat social pels animals ha canviat, les lleis de protecció dels animals han canviat. I les lleis són les lleis. Des de l’any 2005 l’Associació Nacional per a la Protecció i el Benestar dels Animals (ANPBA) ha guanyat tots els recursos que ha interposat contra les cucanyes amb ànecs vius. Hi ha una sentència en ferm del Tribunal Superior de Justícia i tres multes en contra de l’autorització, dos de 45.000 euros i una de 30.000. Tenim constància que l’Ajuntament ha pagat una de 45.000 euros. Però, a més, esta acumulació de sentències pot portar l’Ajuntament de Sagunt a cometre un delicte de prevaricació, segons els nostres informes jurídics.

És la nostra responsabilitat, per tant, com a institució local de l’estat, complir amb la legalitat vigent. No tenim un altre camí, lamentablement. Ara bé, a pesar de tot, ¿podem continuar amb la tradició? Clar que sí, podem continuar amb la tradició utilitzant ànecs de goma o de plàstic, com han fet en moltes altres localitats, i acceptar esta nova realitat. De fet, som l’única al País Valencià que utilitza animals vius. Comprenc que no serà fàcil, sobretot al principi. Demane, sincerament, un poc de perseverança als penyistes. I els assegure, d’entrada, la nostra col·laboració econòmica i la nostra comprensió.

Nosaltres, des de l’ajuntament, hem agafat este tema amb molta responsabilitat i, al mateix temps, molta comprensió amb la tradició dels penyistes. Per això mateix hem descobert que a Can Picafort, a Mallorca, han passat per un procés de canvi molt semblant al nostre. S’han substituït els ànecs vius per ànecs de goma i, encara que hi va haver moltes reticències al principi, després ha tingut èxit.

Des de les embarcacions es llancen els ànecs de goma entre els quals hi ha una quantitat que porten números inscrits per participar en sortejos i rebre regals. Però, a més, els primers en arribar a l’organització reben com a premi un ànec de fusta, un reclam, que recorda el so dels vius. Es tracta de no oblidar les arrels de la tradició.

En definitiva, des de l’Ajuntament de Sagunt estem convençuts que és possible la convivència harmònica entre tradició i modernitat. Només cal adaptar les tradicions als temps que corren, al segle XXI. La nostra voluntat és que continuen les cucanyes, però hem de ser capaços de passar per un període transició amb bona voluntat, consens i diàleg per part de tothom. Que els versos del poeta siguen una realitat: m’exalta la modernitat i m’enamora la tradició.

Pel treball, però amb dignitat per a Sagunt i les persones

AAD_7748

Els llocs de treball i el reforç del nostre teixit industrial, vull recalcar esta qüestió, són un dels punts fonamentals del programa del nostre Equip de Govern. Reforçar i dinamitzar esta activitat, de la mateixa manera que ho estem fent amb altres sectors, és prioritari. Un exemple clar de defensa dels treballadors a la comarca és Bosal. Ahir anàrem a València a manifestar-nos per garantir que els llocs de treball i els drets d’estes persones siguen respectats com mereixen. Ens reunírem amb el Conseller d’Indústria i ho fèrem conscients de la importància d’este assumpe per a Sagunt.

Hem actuat així amb Bosal, però també ho hem fet amb molts altres col·lectius. Amb tots aquells que ens ho han demanat, i en tots els casos dels quals hem estat coneixedors. Ja fa uns anys, des del grup municipal del Bloc, prestàrem el nostre total suport als treballadors de la subcontrata de Lafarge, els quals estaven sent tractats de manera injusta pel que fa a les seues condicions laborals.

Hui són altres les batalles que ens ocupen i que no hem decidit lliurar, però dins les quals ens veiem immersos i atacats de manera injusta. Ningú no vol tancar Lafarge. Eixe no és el nostre objectiu. La nostra única pretensió és que la multinacional s’adapte als requeriments legals en igualtat de condicions respecte de la resta d’empreses de la nostra ciutat. Esta factoria no pot estar molt més temps forçant el marc legal en la confiança que les institucions es dobleguen a la seua pressió.

Els treballadors i treballadores de Lafarge han de saber que la garantia de la continuïtat dels seus llocs de treball depèn de la responsabilitat de l’empresa i del seu respecte per les institucions i la legalitat vigent. Hem oferit solucions i ni tans sols les han volgut considerar, perquè a Lafarge li convé prendre la postura maniqueista del tot o res: o els deixem fer allò que volen o ens amenacen amb tancar, sense voler escoltar que hi ha altres possibilitats com ara la de trobar un nou espai d’explotació que els permeta mantindre la producció a Sagunt.

No s’equivoquen, les conseqüències són per a la nostra ciutat molt pitjors que per a aquells que prenen les decisions dins l’empresa. Nosaltres vivim dins d’este escenari. Éste és el nostre espai, la nostra vida, la ciutat dels nostres fills, del seu futur. Del de totes les persones.

No tinc cap dubte que el diàleg i la capacitat de corregir els error comesos no ha de ser una premissa política només. Ells representen un actor de gran rellevància a la nostra ciutat i com a tal se’ls ha d’exigir responsabilitat. El preu que la ciutat ha de pagar per mantindre la simpatia d’este tipus d’empreses no pot ser mai el xantatge ni les amenaces. Estem oberts i esperançants. Confiem que siguen capaços d’acomplir les condicions legals establertes per Conselleria. I així ho continuarem transmetent, perquè es tracta d’un compromís amb la nostra ciutadania que ningú pot negar que mantenim.