Demanem uns pressupostos participatius

El pressupost participatiu és el mecanisme de democràcia directa que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos públics, generalment el pressupost del seu municipi, mitjançant processos de participació ciutadana.

Es considera que el pressupost participatiu és una de les polítiques de participació ciutadana de major compromís (atès que es posa a deliberació i decisió l’assignació dels recursos públics). Un pressupost participatiu pot dur-se a terme amb una gran varietat de metodologies i models, des de la simple consulta ciutadana sobre propostes fetes per l’administració, fins al procés vinculant sobre propostes elaborades per la pròpia ciutadania.

Quan parlem de pressupostos participatius ens referim, en termes generals, a mecanismes que permeten la participació directa de la ciutadania en l’elaboració dels pressupostos públics, no en públic assistent a eixa elaboració per part d’altres actors. No es tracta de qüestionar la responsabilitat ni dels governs ni dels legisladors en el procés pressupostari, sinó de permetre la participació de la ciutadania en la definició de les seues prioritats i en la discussió de com distribuir els recursos econòmics existents.

En la majoria d’experiències que coneixem, els pressupostos participatius són un procés de participació que es repeteix any rere any. S’inicia els mesos de febrer o març, i es defineixen prioritats i la forma amb la que es relitzarà el desenvolupament d’aquestes prioritats a través de projectes. A les etapes següents, la ciutadania implicada, habitualment junt amb tècnics i representants polítics i socials del municipi, faran una avaluació tècnica i financera de totes les propostes formulades i acabaran prioritzant-les d’acord amb els recursos existents. La proposta final, la qual pot inclús sotmetre’s a un procés de consulta i de tria, es porta al ple municipal com una part del conjunt dels pressupostos. Posteriorment, pot ser necessari concretar alguns aspectes de la proposta o, en tot cas, serà necessari fer el seguiment de l’aplicació, per la qual cosa s’acostuma a constituir algun òrgan mixt (social-polític) de seguiment.

Les experiències en la posada en marxa de pressupostos participatius són diverses i flexibles. Per tal d’il·lustrar aquesta diversitat i de posar algun exemple pràctic de com s’han dut a terme els pressupostos participatius en alguns municipis valencians tenim l’experiència d’Ontinyent Participa. Aquesta ciutat  de vora 40.000 habitants ha decidit que el projecte presentat per l’IES l’Estació siga prioritari quant a la inversió de l’Ajuntament d’Ontinyent en els propers mesos, amb 2498 vots d’un total de 5172. La millora dels accessos a l’IES l’Estació, la il·luminació de la ruta perimetral i l’adequació dels vestidors del poliesportiu han estat els projectes preferits de la ciutadania. Aquesta democràtica iniciativa de priorització de projectes, ha fet possible que els ontinyentins tinguen una participació directa en la gestió municipal.

A Sagunt en canvi, no sabem ben bé a que es referix l’equip de govern quan parla de pressupostos participatius. En este sentit als pressupostos de l’Ajuntament de Sagunt apareixen 1’7 milions d’euros en inversions, dels quals tots están ja destinats a inversions programades per l’Ajuntament, per tant poc es deixa lliure per a que la ciutadania decidesca o prioritze si tot te noms i cognoms. A més, a més, es fa necessari que es desenvolupe, a través de la Carta de participació el propi porcés de priorització itria de projectes i que siga abastable per qualsevol ciutadà o associació del poble amb igualtat de garanties, si no correm el perill d’utilitzar la participació com una forma emmascarada de practicar l’amiguisme polític.

Pels motius abans esmentats, el Grup Municipal Compromís a l’Ajuntament de Sagunt, per tal de debatre i, si escau, aprovar, el següent:

ACORD

PRIMER. L’Ajuntament de Sagunt i els ciutadans i ciutadanes de Sagunt,de forma oberta i participativa dissenyaran un procés de participació ciutadana per a que una part dels pressupostos municipals siga participativa, semblant al de ciutats com Ontinyent.
SEGON.- L‘Ajuntament de Sagunt destinarà el 50% dels pressupostos, en la partida d’inversions, als projectes que es desenvolupen baix aquesta modalitat de participació.

Posted from WordPress for Android

DEMANEM LA COMPENSACIÓ IBI ACTIVITATS AGRÍCOLES

QUICO FERNÁNDEZ: ” Davant de l’incompliment per part del PP de la promesa de rebaixar l’IBI que paguen els nostres llauradors, COMPROMÍS torna a plantejar la necessitat de rebaixar la pressió fiscal contra la nostra agricultura. La nostra proposta suposa rebaixar l’IBI rústic al coeficient dels immobles urbans. Això és el mínim que podem exigir, a banda de les ajudes i subvencions per compensar els efectes de la sequera. Els camp valencià està molt castigat i el PP encara el castiga més.”

Malgrat les últimes pluges, algunes de les quals també han portat pedra, la sequera que està afectant el camp valencià, unida a la crisi provocada per Rússia i el seu veto als productes agrícoles europeus, fa que les expectatives agrícoles per a la campanya d’aquest hivern no siguen baix cap concepte esperançadores.

La situació del Camp Valencià és cada dia més agònica. En 2013 un total de 8.065 hectàrees de cultiu van ser abandonades, xifra més alta de l’estat espanyol. Així mateix el nivell d’abandó de les nostres terres és situa en el més l’alt dels últims 11 anys ascendint a un total de 167.658 hectàrees, el que suposa un 22,7% de tota la superfície cultivada.
Mantindre els camps en producció cada dia s’assembla més a una costum lligada a la cultura i al lleure que et deixen altres ocupacions que la professió digna que suposa ser llaurador o llauradora.

Les institucions des del seu àmbit d’actuació han de procurar generar oportunitats i/o participar en el manteniment de les activitats econòmiques. L’IBI de rústica és l’impost municipal que afecta a les parcel·les agrícoles. Fa pocs mesos es tractà una moció per declarar la exempció que afecta a aquest impost a través del Ministeri d’agricultura, però a dia d’avuí encara no sabem res de que s’haja dut a terme. Aquesta situació ens aboca a que cada volta que existeix una influència climàtica en qualsevol indret de l’Estat estem obligats a dependre de Madrid per poder autoritzar les exempcions. Aquesta competència deuria ser municipal, o com a molt autonòmica, per què l’Estat poc te a veure amb la gestió en matèria agrícola, si no com òrgan que alenteix i burocratitza qualsevol acció que deuria estar més descentralitzada.
Així mateix, no existeixen bonificacions per a aquest impost que estiguen relacionades amb les dificultats econòmiques afegides al desenvolupament de la seua activitat, que no oblidem té una influència directa en la nostra alimentació i la nostra salut i contribueix a la conservació de l’entorn natural i el paisatge.

L’Ajuntament de Sagunt, gràcies a una revisió cadastral feta a l’alça, sense mostrar els efectes de la crisi immobiliària sobre els valors del sol, ha augmentat els ingressos per IBI de rústica de 600.000 a quasi un milió d’euros. Eixos ingressos, no han suposat ninguna millora sobre la situació dels llauradors i llauradores del nostre municipi, i des de Compromís entenem que, si eixe IBI es recauda del camp, el camp, o almenys aquells que s’hi dediquen a mantindre’l, haurien de rebre una compensació que els permeta mantindre la producció i no abandonar-la.

Pels motius abans esmentats, el Grup Municipal Compromís a l’Ajuntament de Sagunt, per tal de debatre i, si escau, aprovar, el següent:

ACORD

PRIMER. L’Ajuntament de Sagunt modificarà l’ordenança de l’IBI i reduirà el tipus de gravamen de l’IBI de rústica, que actualment se situa en un 0,91% fins al mateix coeficient de l’IBI d’urbana, que ara se situa en el 0’72.

SEGON.- En cas de no fer-ho. L’Ajuntament de Sagunt, a través del Consell Agrari, estblirà una línia d’ajudes, subvencions etc, per a les superfícies agràries en producció que compense l’efecte de l’Impost de Béns Immobles que afecta les superfícies cultivades.

Posted from WordPress for Android

QUICO FERNÁNDEZ: “Estes fotografies demostren de nou que els retalls del PP posen en perill no sols l’educació pública, sinó també la seguretat dels alumnes d’infantil de Villar Palasí. Castelló va afirmar que si els alumnes continuaven en barracons ho consideraria un fracàs. Este és un més dels molts fracassos del Sr. Castelló, però això no té cap importància, el que importa és que hi ha xiquets i xiquetes de la nostra ciutat que porten tota l’etapa infantil en barracons, i a més quan plou se n’han d’anar a casa perquè no hi ha la seguretat mínima exigible. Si tingueren vergonya ja haurien dimitit, l’alcalde, o la regidora, o els dos. Però no poden, estan molt ocupats pensant en augmentar en més de 1000 euros al mes els salaris de 17 funcionaris. Potser l’augment proposat pel PP multiplicat per quatre anys seria prou per a un centre nou d’infantil.”