COMPROMÍS DENUNCIA L’ABANDONAMENT I DEGRADACIÓ DEL PATRIMONI DEL GRAU VELL

El conjunt defensiu del Grau Vell, constituït per una gran torre amb bateria, pati i magatzems, datats entre els segles XVI de la torre i el XVIII de les últimes contruccions, va ser declarat Bé d’Interés Cultural el 28 de gener de 2003.

L’estat actual del conjunt és absolutament lamentable, és com si la seua protecció legal només haguera servit per al seu deteriorament.

Hi ha paellers endosats a la torre i una vegetació que no sols afecta la integritat del mur, sinó que tapa fins i tot l’escut reial. Per no parlar de la farola que adorna el monument.

Des de Compromís demanem una actuació immediata que obligue el titular del monument a complir la llei i torne una mínima dignitat a un patrimoni tan important que ha merescut la seua catalogació com a BIC.

En les últimes setmanes hem hagut de lamentar la pèrdua d’elements del Teatre i del Castell per manca de manteniment, però si no s’actua prompte de manera preventiva el nostre patrimoni continuarà patint danys.

Quico Fernández: ” Esta és la realitat, perfectament documentada i visible a dia de hui, els principals monuments de la ciutat es cauen a trossos per falta d’inversions ben dotades i ben programades. No es tracta de posar parxes quan el mal ja està fet, es tracta de previndre per evitar que els murs caiguen o que hi haja accidents en les visites. És molt lamentable el que passa al Grau Vell si a més sumem l’estat de les restes portuàries iberoromanes, unes de les més importants d’Europa, absolutament abandonades des de fa dècades. El Grau Vell podria ser un dels principals atractius de la Ciutat, però el PP ni tan sols està disposat a modificar el conveni amb l’APV per tal d’aconseguir els fons necessaris, i per suposat no planteja un inversió directa per posar en valor la zona. Esperem que com a mínim obliguen els titular del BIC a complir la llei.”

CAM02983
CAM02982
CAM02981
CAM02979 (2)

Demanem la declaració del Conjunt Històric Industrial de Port de Sagunt Bé de Relevància Local

Ja present en el nostre PROGRAMA ELECTORAL IDEES, VALORS I TREBALL 2011 el PROJECTE FAÇANA MARÍTIMA.Àrea recreativa a la zona de Menera amb un auditori a l’aire lliure per poder fer concerts i actes multitudinaris.Nau de tallers centre multiús-congressos-concerts-fires.Passeig marítim integrat amb Menera, remodelació edificis costes per tindre Centre Civic/Centre recepció visitants Casa Groga. Recuperació com instal·lació cultural/museística/públic.El Port marítim és una infraestructura fonamental per a la nostra ciutat. Hem de mirar cap la mar i demanar una major autonomia de funcionament en la gestió del nostre port. Sense perdre la competitivitat que suposa pertànyer a l’Autoritat Portuària de València, no podem ser la seua porta de darrere en quan al tipus de mercaderies a tractar.La gran ampliació que es va a produir ha de ser vigilada i consensuada amb l’Ajuntament de Sagunt.Hem de demanar a l’autoritat portuària que cedisca el moll del Pantalà per posar-lo en valor com a lloc de passeig i final de la via verda de Ojos Negros.Introducció del Port esportiu/pescador dintre de la primera dàrsena, per evitar l’impacte sobre la platja del Port i la despesa que suposa ubicar-lo en la zona que proposa l’avant-projecte.La integració Port Ciutat, consensuada amb l’Ajuntament i dintre d’un procés de participació pública és un dels grans projectes per a la nostra ciutat. Per això presentem al ple de maig:

La ciutat de Sagunt, i més concretament l’important nucli de població del Port de Sagunt, atresora una sèrie de records urbanístics i industrials que són testimoniatge de primera qualitat d’una història empresarial i laboral en la siderúrgia, que es remunta als inicis del segle XX.

Mentre que l’arqueologia industrial s’ha mostrat, des de mitjan passat segle, com una especialització per a l’estudi de la història industrial i del desenvolupament humà i sociològic, és evident que les restes d’edificis, màquines i instal·lacions industrials que són testimoniatge del passat laboral de l’home adquireixen un especial valor. Així ocorre en moltes ciutats de la Comunitat Valenciana que van tenir i tenen una indústria important. I així ocorre en el cas de Port de Sagunt que va ser seu de l’empresa Alts Forns de Sagunt.

La història miner-siderúrgica de Sagunt es remunta a l’any 1900, quan els empresaris bascos Ramón de la Sota i Eduardo Aznar van decidir fundar la Companyia Minera de Sierra Menera, dedicada a explotar el mineral de ferro de les mines turolenses d’Ulls Negres. L’elecció del port de Sagunt com a punt d’embarque d’un mineral que després havia de transportar-se per via marítima fins als forns biscains, va canviar amb el temps l’horitzó agrícola de la capital del Camp de Morvedre: primer es va construir una línia fèrria específica per al moviment del mineral fins al mar, i anys després van nàixer tallers destinats a produir briquetes de mineral aglomerat. Tot açò va ser incrementant la població d’industrial en la zona portuària.

A principis de segle XX, des de la seua instal·lació en els anys vint, la siderúrgia en Port de Sagunt va modificar la vida econòmica del poble. Al voltant d’aquesta gran empresa, va nàixer una autèntica “factory town”, una ciutat factoria que va marcar l’esdevenir del municipi gràcies a treballadors immigrants procedents de les comarques valencianes i així com d’altres regions: Aragó, Murcia, Andalusia i País Basc. La vida del municipi, per tant, quedava totalment lligada a la fàbrica, doncs aquesta creava un autèntic teixit social.

Al mateix temps que van nàixer importants instal·lacions industrials, el Port de Sagunt es va veure animat per la construcció de dotzenes d’habitatges humils per als obrers i de residències per als enginyers i comandaments de la indústria, en una àmplia zona ben enjardinada, que es coneix per la Gerència. Els edificis administratius, d’una part, i les escoles, d’una altra, van caracteritzar aqueixa nova ciutat, entre moltes altres construccions simbòliques.

L’augment de la demanda siderúrgica durant la I Guerra Mundial i els anys posteriors de reconstrucció va determinar que l’empresa biscaina matriu decidira alçar un complex siderúrgic en la zona limítrofa al port d’eixida dels minerals. És així com, entre 1922 i 1924 es van alçar tres alts forns, com a nucli d’una gran factoria, que en 1925 va ser visitada per Alfonso XIII. En 1930 la població del port de Sagunt havia crescut de forma considerable, atès que la planta industrial ocupava ara a uns 4.000 empleats.

La crisi iniciada en 1929 es va deixar notar a partir de 1932. L’any següent, el ministre de Treball, el valencià Ricardo Samper, va respondre gestionant un important encàrrec de carrils ferroviaris que van alleujar momentàniament els problemes de la factoria.

Després dels danys de la Guerra Civil, el control de la factoria, en els anys quaranta, va ser pres directament per l’empresa Alts Forns de Biscaia, de la qual va dependre durant diverses dècades marcades per l’expansió. El creixement demogràfic, el naixement d’un sindicalisme potent i la configuració d’un estil de vida diferenciat del model agrari de la ciutat de Sagunt haurien de ser els eixos de la part portuària de Sagunt, que en 1968 va començar les seues aspiracions de ser la seu de la IV Planta Siderúrgica Integral d’Espanya, juntament amb les del nord. L’anhel va començar a fer-se realitat l’any 1972, encoratjat per la necessitat d’acer que hauria de produir-se en l’arc mediterrani, de la mà de les noves plantes de producció d’automòbil; però es va truncar molt ràpid amb la crisi del petroli, iniciada en 1973. En els vuitanta, incrementades les pèrdues de la factoria, es va prendre la decisió de clausurar la seua activitat per a salvar les plantes del nord.

És així com, malgrat la gran mobilització sindical i cívica de la població, i els intents de la Generalitat, en 1984 es va clausurar oficialment l’activitat de les foses. Encara que va continuar la producció de laminatges metal·lúrgics, la decisió va suposar l’apagat dels tres forns alts, de forma definitiva, després de 60 anys d’activitat.

La Nau de Tallers Generals, el Barri Obrer, l’Economat de Productors, el Casino, les Oficines i la Gerència dels Alts Forns (construïts en 1921 per a acollir els actes oficials i lúdics), la Ciutat Jardí, els Xalets Blaus, l’edifici del Magatzem d’Efectes i Recanvis (futur Museu d’Arqueologia Industrial), l’Antic Hospital o l’Antic Sanatori i actual Centre Cívic. No podia faltar un edifici religiós, que en aquest cas és l’Església de La nostra Senyora de Begoña. Es tracta d’una construcció eclèctica per la seua mescla d’estils que, curiosament, va ser inspirada en la Basílica de Begoña de Bilbao.

I juntament als dos informes, 1998 i 2012, del Consell Valencià de Cultura on deman que la Gerència i l’Alt Forn nº2 siga declarats BICs.

Per tot això presentem les següents propostes:

1. Que l’Ajuntament de Sagunt comence els tràmits per a declarar Bé de Relevància Local tot el conjunt històric-industrial de Port de Sagunt.

Compromís presenta la seua proposta per a ampliar fins a 667 contractes el pla d’ocupació

Ahir el regidors de Compromís varen mostrar la seua disconformitat davant el desenvolupament de segon Pla d’Ocupació Municipal, segons la denúncia realitzada pels edils nacionalistes el citat pla no solament porta un retard en el seu disseny final —un retard en la seua opinió injustificable i que, segons asseguren els tècnics municipals ja han advertit que no pot retardar-se molt més o no es podrà desenvolupar al complet— sinó que consideren que va a tornar a caure en l’error de destinar diners a partides que en el pla anterior ja van demostrar ser ineficaços a l’hora de crear ocupació.

“Aquest pla d’ocupació no aprofita els recursos per a arribar a la gent que es podria veure beneficiada” ha explicat Fernàndez, qui assenyala que la proposta actual pretén tancar 425 contractacions directes quan, reduint la inversió indirecta, s’arribaria fins a les 667 famílies, segons els seus càlculs.

La proposta nacionalista proposa retallades en dos eixos: el primer passa per retallar al màxim les partides que s’han demostrat ineficients, en aquest sentit assenyalen com a exemple el pla d’emprenedors que l’any passat només gaste 10.000 euros dels 150.000 consignats, i que malgrat aquest fracàs tornarà a eixir enguany amb 75.000 euros, la idea doncs passa per consignar en aquests apartats com a molt el que es va gastar l’any passat; el segon eix passa per anul·lar obres supèrflues, assenyalant en aquest cas els treballs que es preveuen en el recinte de Gerència, doncs consideren provat que l’entorn va a tornar a les mans de Arcelor o els canvis de fanals previstos en algunes dels carrers. Els sobrants d’aquests dos conceptes anirien immediatament destinats a la contractació directa de personal.

Compromís ha tornat a assenyalar com la seua preferència per al pla d’ocupació la potenciació de la neteja forestal,alguna cosa que consideren urgent per a evitar incendis en el terme municipal. “El Consell Agrari ha demostrat ser una eina eficaç per a gestionar ocupació intensiva, amb una inversió mínima. Només amb ajustar les partides ineficients ja tindríem diners per a doblegar la seua inversió i contractar a 75 persones més sense recursos” afirmen.

Per als membres de Compromís s’inclou en el Pla d’Ocupació massa diners en ajudes al comerç que l’experiència ha demostrat que no funcionen, quan directament ni els comerciants sol·liciten aquestes ajudes. “No serveix de res donar subvencions per a relleus generacionals, o per a contractacions quan no hi ha consum, és molt més efectiu donar recursos a quantes més famílies de la ciutat millor, perquè el que necessita el comerç local són clients, no ajudes per a millorar el seu aparador” explica Teresa García.

Finalment Fernàndez ha defensat que un Pla d’Ocupació no ha de servir per a cobrir “ni compromisos d’inversions, ni deutes polítics, sinó per a arribar al màxim de famílies possibles i açò no s’està fent a Sagunt”.

Font: eleconomico.es