Des de fa més de 2500 anys la nostra ciutat està oberta al món a través del seu port, situat en la zona de Trencatimons en el període iber i romà, posteriorment en el Grau Vell i des de principis del segle XX en la ubicació actual. I sempre ha sigut aquesta vocació portuària i marinera la que ens ha aportat un valor afegit respecte d’altres ciutats del nostre entorn. La producció agrícola en el passat, especialment la vinícola, i en l’últim segle la siderúrgica, han portat el nom de Sagunt arreu de la Mediterrània i més enllà.
I no sols es tracta de l’economia, a més a més un port és una finestra per on ens arriben influències culturals, artístiques, ideològiques, socials, religioses …. En aquest sentit, Arse, Saguntum o Morvedre sempre s’han situat a l’avantguarda de les transformacions operades al seu territori d’influència. No és casualitat la disputa entre cartaginesos i romans pel control de la ciutat que a finals del segle III a.n.e. disposava d’institucions avançades com el Senat i encunyava moneda des de feia dècades.
Deixant a banda les evocacions històriques, menys gratuïtes del que es podria pensar, centrem-nos en l’anàlisi del present, i fem-nos preguntes. La primera i principal: està aprofitant la nostra ciutat el potencial del seu port marítim? Sense dubte no. El port no sols està aïllat de la trama urbana, sinó que a més presenta una distribució d’usos inadequada, i en alguns casos perjudicial per als ciutadans, per no parlar de les deficients connexions i el baix rendiment de les seues instal.lacions. En definitiva, el nostre port funciona molt per baix de les seues possibilitats.
Em primer lloc cal solventar el dèficit d’infrastructures, començant per les ferroviàries, que doten el nostre port de la intermodalitat imprescindible per a la seua competència com a punt de referència de les grans zones logístiques, començant per Saragossa.
L’ordenació dels usos no ha de respondre a les necessitats del port de València; cal diversificar i compensar els granels amb productes més atractius i productius, a més d’incorporar totes les mesures necessàries per reduir els impactes ambientals. En l’actualitat, algunes zones del port presenten un aspecte degradat que no ajuda a impulsar altres activitats més interessants. I per suposat hem de reivindicar un ús turístic en un mercat de creuers creixent, que a més està plenament justificat pel gran valor patrimonial de la nostra ciutat.
És el moment de plantejar de nou, com ja ho vam fer nosaltres en el seu moment, la reserva de part de la dàrsena nord per activitats lúdiques i recreatives, incloent un port esportiu i un moll pesquer en condicions, amb una eixida directa al mar, com han dissenyat la majoria de ports, sense anar més lluny el de València. Hem d’obrir el port a la ciutat, integrar-lo en la trama urbana, en sintonia amb el que s’està fent en totes les ciutats portuàries. És part del nostre paisatge i s’hi ha d’accedir des de la Nau de Tallers, des del Malecon i des del Passeig marítim.
No és cap secret que les decisions respecte del nostre port es prenen al marge de la ciutat, més en funció del que interessa a València. Som un apèndix, això sí, molt gran, del port del cap-i-casal. Només cal recordar les declaracions de diversos representants polítics, de partits diferents, en relació al que ha de ser el nostre port, bàsicament el contenidor del que ells no volen.. Com si nosaltres no hi comptàrem, com si no poguèrem decidir el que volem ser.
I precisament ací radica la clau de tot, en la capacitat de decidir. Per això cal que ens unim tots en un projecte consensuat per al nostre port, des de les organitzacions polítiques a les empresarials, passant per les sindicals, ambientals i veïnals. Cal deixar aparcats els interessos particulars i portar una veu que represente aquesta voluntat majoritària, que siga respectada i considerada en pla d’igualtat. Ací tenim un repte i una oportunitat de fer política amb majúscules.
Quico Fernández. Portaveu de Compromís.
