Compromís denúncia que el tancament del INSS al Port es tracta d’una mesura “poc meditada” i que no és sosté

“Ens confirmen, en la reunió mantinguda hui, que la decisió s’emmarca dins de la política de retallades que s’està aplicant en l’administració i que evidentemnet nosaltres no compartim”, assenyalen des de Compromís.

Des de Compromís continuem pensant que és possible una descentralització del servei com a tal i poder apropar a una població de més de 40000 habitants, al Port de Sagunt, que “no pot quedar-se sense este servei, i esperem que els responsables reconsideren la decisió i tornen a obrir l’oficina, ja que aquesta no és una decisió de gestió com ens ha vullgut vendre Susana Lejarreta, directora general del INSS a València, sino més bé una decisió política” per aixó instem a que hi haja una reunió “a més alt nivell per tal de poder revertir aquesta situació i que l’administració central invertisca en Sagunt el que ha d’invertir i que no ens ningunegen com fan amb els pressupostos de l’estat”

Des de Compromís defensem a tots els veïns i veïnes d’esta ciutat i d’esta comarca, i s’han de tindre els serveis de proximitat necessaris visquen on visquen.

En la mateixa reunió ens informen que des de l’INSS van ampliar la seua seu a Sagunt incorporant l’edifici anexe que era propietat de la Generalitat Valenciana i que van a fer cas “a una de les peticions que va fer Compromís en la Comissió d’Infrastructures de fer accessible aquest edifici, ja que des de sempre les persones amb mobilitat reduïda no poden fer servir aquest servei com cal”.

Adjuntem Acta del Ple on s’aprova dur on toque la reapertura del INSS

El port és la nostre oportunitat de futur #QuicoFernandez

Des de fa més de 2500 anys la nostra ciutat està oberta al món a través del seu port, situat en la zona de Trencatimons en el període iber i romà, posteriorment en el Grau Vell i des de principis del segle XX en la ubicació actual. I sempre ha sigut aquesta vocació portuària i marinera la que ens ha aportat un valor afegit respecte d’altres ciutats del nostre entorn. La producció agrícola en el passat, especialment la vinícola, i en l’últim segle la siderúrgica, han portat el nom de Sagunt arreu de la Mediterrània i més  enllà.
I no sols es tracta de l’economia, a més a més un port és una finestra per on ens arriben influències culturals, artístiques, ideològiques, socials, religioses …. En aquest sentit, Arse, Saguntum o Morvedre sempre s’han situat a l’avantguarda de les transformacions operades al seu territori d’influència. No és casualitat la disputa entre cartaginesos i romans pel control de la ciutat que a finals del segle III a.n.e. disposava d’institucions avançades com el Senat i encunyava moneda des de feia dècades.
Deixant a banda les evocacions històriques, menys gratuïtes del que es podria pensar, centrem-nos en l’anàlisi del present, i fem-nos preguntes. La primera i principal: està aprofitant la nostra ciutat el potencial del seu port marítim? Sense dubte no. El port no sols està aïllat de la trama urbana, sinó que a més presenta una distribució d’usos inadequada, i en alguns casos perjudicial per als ciutadans, per no parlar de les deficients connexions i el baix rendiment de les seues instal.lacions. En definitiva, el nostre port funciona molt per baix de les seues possibilitats.
Em primer lloc cal solventar el dèficit d’infrastructures, començant per les ferroviàries, que doten el nostre port de la intermodalitat imprescindible per a la seua competència com a  punt de referència de les grans zones logístiques, començant per Saragossa.
L’ordenació dels usos no ha de respondre a les necessitats del port de València; cal diversificar i compensar els granels amb productes més atractius i productius, a més d’incorporar totes les mesures necessàries per reduir els impactes ambientals. En l’actualitat, algunes zones del port  presenten un aspecte degradat que no ajuda a impulsar altres activitats més interessants. I per suposat hem de reivindicar un ús turístic en un mercat de creuers creixent, que a més està plenament justificat pel gran valor patrimonial de la nostra ciutat.
És el moment de plantejar de nou, com ja ho vam fer nosaltres en el seu moment, la reserva de part de la dàrsena nord per activitats lúdiques i recreatives, incloent un port esportiu i un moll pesquer en condicions, amb una eixida directa al mar, com han dissenyat la majoria de ports, sense anar més lluny el de València. Hem d’obrir el port a la ciutat, integrar-lo en la trama urbana, en sintonia amb el que s’està fent en totes les ciutats portuàries. És part del nostre paisatge i s’hi ha d’accedir des de la Nau de Tallers, des del Malecon i des del Passeig marítim.
No és cap secret que les decisions respecte del nostre port es prenen al marge de la ciutat, més en funció del que interessa a València. Som un apèndix, això sí, molt gran, del port del cap-i-casal. Només cal recordar les declaracions de diversos representants polítics, de partits diferents, en relació al que ha de ser el nostre port, bàsicament el contenidor del que ells no volen.. Com si nosaltres no hi comptàrem, com si no poguèrem decidir el que volem ser.
I precisament ací radica la clau de tot, en la capacitat de decidir. Per això cal que ens unim tots en un projecte consensuat per al nostre port, des de les organitzacions polítiques a les empresarials, passant per les sindicals, ambientals i veïnals. Cal deixar aparcats els interessos particulars i portar una veu que represente aquesta voluntat majoritària, que siga respectada i considerada en pla d’igualtat. Ací tenim un repte i una oportunitat de fer política amb majúscules.

Quico Fernández. Portaveu de Compromís.

Compromís denuncia el PLA Emcorp per perjudicar greument els treballadors

Compromís denuncia el PLA Emcorp per perjudicar greument els treballadors, ja que en alguns casos guanyarien més sense treballar i a més hipoteca la seua participació en un futur Pla d’Ocupació.

El pla Emcorp de 2014 suposa una clara discriminació dels treballadors en relació als beneficiaris del Pla d’Ocupació i l’Ajuntament es convertix en la major ETT les municipi.

Enguany, la partida de l’Emcorp és semblant a la dels anys anteriors, 50000 euros,però la modalitat de contractació ha canviat radicalment. Si l’any passat es van contractar 11 persones durant tres mesos, ara es contracten 52 persones per 78 hores. En la pràctica això suposa que treballaran dues setmanes en dos mesos per un import de 200 euros mensuals.

Evidentment els treballadors estan indignats perquè el que se’ls ha donat és més bé una caritat que un treball. A més molts d’ells estaven cobrant l’ajuda familiar de 420 euros, que ara van a perdre, a més que tots perden l’antiguitat en l’atur. I per si fóra poc estarien descartats d’un futur pla d’ocupació.

Segons ens han manifestat, la majoria desconeixia els termes dels contractes, ja que entenien que es tractava d’un nou pla i que anavaen a treballar tres mesos per uns salaris dignes. De fet ens han dit que si ho hagueren sabut no haurien firmat.

En qualsevol cas esta nova modalitat és una autèntica estafa que només pretèn rebaixar l’alt índex de desocupació a costa de pla precarietat més absoluta i que s’emmarca en la indecent reforma laboral del PP.

Quico Fernández: “És una vergonya la manera com s’ha contractat els treballadors de l’Emcorp. De fet mols ajuntaments estan renunciant a este programa perquè suposa una indignitat per als parats i en molts casos els perjudica. El nostre Ajuntament no és una ETT i ha de procurar que els contractes siguen socialment acceptables. El PP intenta com siga ocultar el fracàs de la seua política econòmica i laboral, i ho fa a costa de la misèria dels ciutadans. Els regidors i regidores del PP podrien dir si acceptarien estos contractes, perquè de ser així potser caldria que es baixaren el sou proporcionalment a la seua manca d’ètica política.”